Dé de la Merla (Zano)
 
Ge n’è miga de storie per far cresser plu in freta el fen,
e se el nono al cunta su le so, perqè l’è miga nassid ier,
al cura le so bestie a le cinq l’è jemò in pé,
quater piò de terra tegnids comè l’or, ma tœt l’or l’è miga assee.
 
Jo dai monts su le rotonde col “Fiore” qe al s’impiza a sanglots,
quante ore lontan de cà e qesta terra la perd i toc,
lu al le sa comè l’era, quand la lira la valiva anc’mò vergot,
con le face sul fond del bicier a pregar serv a negot.
 
Dé de magra, dé de lion,
dai monts a la bassa g’hoo trovad l’amor.
 
Quante feste su le ballere con le “Fize” qe le grida de noit,
dop el temporal g’è fresc e le rane le voxa de plu,
sent qe bell odor de gran e de aqua dei foss !
Da le mè bande g’è sole i cavre qe rampega sui cios.
 
Dé de magra, dé de lion,
da la bassa ai monts g’hoo trovad l’amor.
 
La prima volta l’è staita a la festa del gran,
un baxin su la sguanja e una parolla a portada de man.
La jent comè mé la parla a fadiga ma l’è miga perqè
ge manca parolle ma quand la bofa la fa miga per nient.
 
Dé de magra, dé de lion,
dai monts con le cavre g’hoo trovad l’amor.
 
Tants dé de festa me saress anc’pò sposad,
Mé sere content e la mè dona l’era prope de cà,
mé de pascolar me saress mai stœfad,
lee la sognava la baita fresca ind le noit d’istad.
 
Quater fiœi, tri mas-c e una dona,
tri per l’azienda e vuna per la cà,
al riva qell dé indov tœts i riva a segn
indov se sfogia el capot, el capot de legn.
Al dé de la jerla qella cativa miga per ballar
una cioca brœta qe ta bivet sole per sfogar-s.
 
Dé de la jerla, dé del magon,
dai monts a la bassa g’hoo perdid l’amor.