Lœnare (Charlie Cinelli)
 
Jener al fa i ponts e fevrer al ie romp,
i g’ha freid anc’pò i sants, a parlar se fa el fœm.
Fevrer l’è plu curt, ma l’è pej de un Turc,
se jela anc’pò l’aiva del paciug.
 
Se slonga jener ind i dé de la merla,
de legna sul fœg ge’n vœl una jerla.
L’è miga bon jener, sedenò al “jenereja”,
al peta fevrer una gran scoreja.
 
Marz matarell, un dé brœt e un dé bell,
se al g’ha cinq venerdé al sarà brœt tœts i dé.
A marz le ombrelline, a avril le gusmine,
ma fina a la fin ten su el capell.
 
Se marz l’è sœit avril l’è del tœt.
La brina de avril la impieness el baril.
Se al ge n’hess trentun al faress mal a nissun,
al bœta infina el maneg del badil.
 
A maj i onor, se g’è staits i fior
de tœts i color, se sent anc’pò i savor.
Se maj l’è sœit se pœl far de tœt, 
per indar jo ind l’ort te ‘ndeet in pé nuds.
 
A jugn la calura, la spiga madura,
le vaqe in altura, l’istad l’è sigura.
San Piero e San Paol, tegnii lontan el diavol,
qe se al fa bell portom fœr el tavol !
 
Se al pica jo in lœi ! Al fa anc’pò per duu !
Se sent ind i boscai a cantar i rapaton.
El dé de Sant Ana, el canon in su la cana,
l’è dolça la inguria cond la grana.
 
Zapade de agost, l’è semper tœt most,
marenda ind el bosc, e de vin apena un goç.
Apena jo el Sol ambia la cagnolera, 
e come tœts i dé, ven sera.
 
Ind el rivar setember, le part le rondene,
se cata jo l’uva, se impieness le “cantine”.
Se al piœv a la Crox se sbuxa le nox
e pò i è quaranta dé piuvos.
 
Otover cocover, castegne a far boer,
i gnari in sui banc a lejer e a scriver.
A santa Teresa, sarlode1 a distesa,
se parla de spied fœr de la ciexa. 
 
Crœda november, le jornade i è gamber,
i è jamò ind la stalla le vaqe de smonjer.
Cond la calabrosa2 el nono l’è in giande,
voga ind el brœd le mereconde3.
 
Santa Lucia, la plu longa qe g’iva
la porta de tœt, anc’pò la prima faliva.
Nedal l’è l’ultim, in sul fœg g’hoo le soqe,
se al vœl fiocar, lassa qe al fioqes !
 
 
1: un jener de oxell (latin: alauda arvensis)
2: nebia qe la se taca sui ram e su le foie e la jela
3: gnoc de pan tipeg de la coxina bressana de far jo ind el brœd