Scior e Spietad (Lissander Brasca)
Da poc a sont rivad jo in paes,
e jelosie verte e odor bon de cafè,
al
bar, ind el barber, ind le giexe
le jent le parla ormai domà de mé.
Ines afacess, varda qi g’è tornad
e
no al te cerca, e al passa ind la via.
Ines pentissess, varda ‘sa t’heet lassad,
pensig e spera de tornar torna mia.
Inaspeitad
mé a son retornad,
cont el sol in front camini ind la via,
te pregi insogness de tornar torna mia !
I
pronta el mè retorn al local,
ogni sguard ogni mè jest al cercarà
e el mè jest al sarà mai indescret o volgar,
al sarà consci del segnifegad qe adess al g’ha.
Ines afacess, vegn jo, voeli
parlar-t
dir-t qi ta seet, finalment incœ !
té ta seet la tipega morosa del carabiner,
tò, te l’hoo
diit insì adess ge pensi plu.
Scior e spietad mé a son retornad,
cont el sol in front camini ind la via,
te
pregi insogness de tornar torna mia.