Scior e Spietad (Lissander Brasca)
Da poc a sont rivad jo in paes,
e jelosie verte e odor bon de cafè,
al
bar, ind el barber, ind le giexe
le jent le parla ormai domà de mé.
Ines afacess, varda qi g’è tornad
e
no al te cerca, e al passa ind la via.
Ines pentissess, varda ‘sa t’heet lassad,
pensig e spera de tornar torna mia...
Inaspeitad mé a son retornad,
cont
el sol in front camini ind la via,
te pregi insogness de tornar torna mia...
I pronta el mè retorn al local,
ogni sguard ogni mè jest al cercarà
e el mè jest al sarà
mai indescret o volgar,
al sarà consci del segnifegad qe adess al g’ha.
Ines afacess, vegn jo, voeli parlar-t
dir-t
qi ta seet, finalment incœ !
té ta seet la tipega morosa del carabiner,
tò, te l’hoo diit insì adess ge pensi plu...
Scior e spietad mé a son retornad,
cont
el sol in front camini ind la via,
te pregi insogness de tornar torna mia.