Luna (Folkstone)
 
S’ciarœss de luna, sberlux de stelle,
se incanta l’aria, se sliga ‘l vent.
Sgorless le foie, sœmea qe i lœita
Fregoi de veta, falive d’arjent.
 
A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.
Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.
Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !
I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.
 
La noit serena, la te consola,
l’anima in pena, con tanta pax.
Qell jonc qe regna despos ai frassen
te smorza l’ansia qe ven de lonj.
 
A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.
Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.
Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !
I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.
 
La vall sbasida la nina ‘l Sere.
S’ciarœss de luna, sberlux de stelle.
E luu al refiada ind la so cuna,
sberlux de stelle, s’ciarœss de luna.
 
A s’va per ol senter, i pass arent a’l cœr.
Se ingropa un poo la vox, se intorça for i penser.
Ma resta anc’mò l’amor, l’amor al stanta a mœrer !
I pass sora a’l senter, i pass arent a’l cœr.