Margii de Scanz (Luciano Ravasio)
 
O Margii Margii te vœlive ben tant
tra i campanei de Bruxa e Scanz,
o Margii Margii qe bell incant
parlar d’amor tra Bruxa e Scanz.
 
“Soo gna’ mé cossa foo / ta m’heet fait perder ol coo
ma stà trig con qei sgrafe / vœt ciapar su do s’ciafe ?
Pota, scoltem, allora ?! / G’è ol mè tata de sora
se al me trova in fall qe a scur / al me maza de sigur !”
 
O Margii Margii, sul to balcon
ind el ciel de Scanz, stelle a milion,
ma Margii Margii qe lacrimon,
la sira qe m’ha fait maron.
 
“Seet dree a far lé despos ? / Su de doss eh, sqifos !
Se te trove in ‘ste contrade / a te foo correr a peçade (ind el cul).
Brut lifroc d’un sterlœc / ta indareet mai in nigun lœg !
Forsbenanc scior impiaster / a t’havreet fait jamò un disaster !”
 
O Margii Margii, pò anc ‘l ciel de Scanz
l’è vegnid plu grix quando qe al pianj ;
ma Margii Margii, i to bei ugion
i anc’mò celests a ogne stajon.
 
Adess qe ‘m sè squase vecc / ta me feet gna’ cold gna’ freid
e pensar qe sive mat / dopo qe ta m’heet lassad.
Ol to tata al g’è plu / al sarà dree a ostiar là su,
mé indoo inants un tant a’l toc / e stoo ben quand qe son cioc
son semper cioc...
 
O Margii, Margii, ‘l torna l’incant / del grand amor tra Bruxa e Scanz ;
o Margii, Margii, l’è per ol vin qe ‘l cœr al bat senza sofrir.
O Margii, Margii, la mè passion l’è ol vin de Scanz e de Nigron ;
ahi Margii, Margii, la mè ruvina l’è ol vin qe i fa a la Trebulina.
O Margii, Margii, sont inemorad / l’amor l’è dolç, mai come ol moscad ;
o Margii, Margii, me boi ol sang / per ol vin ross e per qell bianc.
 
(Parlad) Quando la barba la fa ‘l bianqin,
mei lassar perder i done e tacar-s a’l vin...