Caçada Lontan (de F.B.A. – FereBandAperta/FucinaBucolicArtistica
- musega tradizional "Youngest Ancient Mariner")
Vegnì qì jent qe ve cunti su
d’una vegia storia vera,
de quand partir e andar via lontan
l’era desparir.
L’era un alter
temp, l’era un alter mond,
magari foss adess quell qe era
allora,
quand i parolle e i son de l’amor
golavan in ciel.
Lee l’era andaita a cercar la fortuna
in terra d’Arjentina,
indeperlee a’l
de là del mar,
trenta dì de viaj.
Una mama qe lassa a cà el so fiœl,
nei secol passads g’era miseria,
e lavorar dur, magnar poc e taxer
per mandar i daner a cà.
Luu l’era
propri un bell fiœl de quei
qe incœ ne nassen propri
plu
e l’è partid a cercar-la indepertut
e in fond a l’Amerega.
Al sera miga nient, sera miga indovè,
al sera miga una parolla,
ma l’è andait istess perqè grand l’era el so cœr
e anca el so coraj.
E dop un frac de aventure de quei
de pianjer e de paura,
a la fin ‘l la trœva caçada ind un leit
e anca adree a morir.
A l’è stait un moment qe ta credet no,
là ‘me duu bilots ind la Pampas,
ma
el sang l’è sang, al pœl mentir mai
e s’inn
braçads su.
Par no possibil ma lee l’è guarida
propri a la soa vista,
al cata i straç e qi sa anc’mò cosè
forsi inn tornads indree.
Nun sem miga nient, sem miga indovè,
pœdom miga descriver de la so fin,
ma
dei parolle e dei son de l’amor,
quei su anc’mò
ind el ciel.
Nun sem miga nient, sem miga indovè,
pœdom miga descriver de la so fin,
ma dei parolle e dei son de l’amor,
quei su anc’mò ind el ciel.