Aqua de Marz (Paolo Milzani – Anna Maria Di Lena – version lombarda de la canzon “Aguas De Março” del Antônio Carlos Jobim)
 
L’è Paol, l’è Piero, i è un poo tœts i sants,
a dir le orazion, se deventa plu grands,
l’è ‘l ciel qe se ‘nfosca, somea a la noit,
ma vegnerà ‘l sol, a credir-g o no.
 
I è do scagne, una tavola, la tovaia stirada,
el fœg, la stuva, l’è una pila de legna.
L’è una jerla postada, la bœgada l’è faita,
el caret sota ‘l porteg, la carreta jœstada.
 
I è le tende col vent, qe se mœv ind l’era,
un bicer de Gropell, festa de primavera.
L’è l’odor de la stalla, l’è la terra bagnada
de l’aqua de Marz, l’è ja bell’anc insom’nada.
 
L’è un pee, l’è un pass, l’e una corsa ‘n del cios,
far la legna ind el bosc, cantar una tiratera
L’è una Ave Maria, l’è un’oltra canzon,
a far ‘l bagn ind el fiœm, mama qe tentazion.
 
L’è la pipa del nono, una storia cœntada,
l’arost del mezdé, la polenta bruxada.
L’è ‘l freit, l’è ‘l cald, l’è la messa cantada,
i è do gosse del ciel, la campana stonada.
 
L’è una cesta de pess, l’è la pesca del Cies*,
l’è una nox de maiar, bella seca de un pez.
L’è la legna su ‘l fœg, l’è la carne salada,
la fiasqeta de vin, el birocc su la strada.
 
L’è ‘l vistid de la festa, la festa de piaza,
l’è una fomna e qissà se la s’è mai sposada.
Al piœv… i è do gosse, i è de plu… ma và là
Al tempesta… de mat, g’è la lux… qe va vià.
 
Sarà l’aqua de Marz a borlar jo del ciel,
a bagnar-g la terra e la terra a far bell.
 
L’è una corda, l’è un pal, l’è una balla de fen,
l’è un spin ind la man, le çavate su i pee.
 
Sarà l’aqua de Marz a borlar jo del ciel,
a bagnar-g la terra e la terra a far bell.
 
L’è Paol, l’è Piero, i è un poo tœts i sants,
a dir le orazion, se deventa plu grands.
Al piœv i è do gosse, l’è un bell temporal,
se fa l’arcobaleno, l’e un quader de vardar.
 
Sarà l’aqua de Marz a borlar jo del ciel
A bagnar-g la terra e la terra a far bell.
Pal, preda, legna, vegna,
soc, rover, trocoi, pigna,
Vas, loja, giera, ort,
Nedra, vaca, asen, bò
 
Sarà l’aqua de Marz a borlar jo del ciel
A bagnar-g la terra e la terra a far bell.
 
*Cies: fiœm qe al va a finir ind l’Oi (it. Chiese)