Salida (La Cantina di Ermete)

Zocoi qe i camina e i leva su la terra,

aigua jo qe corr e bat prede,

e i sbrof e i vapor e de cascade un grand romor.

I cavai qe i suda e le vox dei om,

fadiga de rampada qe sumeia de mai rivar.

sul senter del bosc ram e foie,

Speita qe ven for un poo de Sol,

dai cercom un prad per fermar-s,

saltom jo dal caval fin doman !

un muciet l’è assee per una noit.

Tœ su un poo de legna del mont

Tœts intoren a'l fœg a scaldar-s !

Ombre qe se slonga, el Sol al dorma,

e falie e calor e vin qe al scalda el freid de la val.

stelle qe se impiza, bell veder,

Sona una qitarra e i om qe i canta,

i scarpon qe i gola, le s’ciete,

a ballar su la terra

tœta la noit fina qe ven ciar.

Sota qesta Luna qe cress

varda qe bell prad per fermar-s

fom polsar i cavai fin doman !

Basta un poo de legna del mont,

Tœts intoren a'l fœg a scaldar-s !

un muciet l’è assee per una noit.

Quand qe el gall al canta a'l dé qe al riva

I braç i se stira, som tœts qé.

I cavai qe i suda e le vox dei om,

Metom torna i scarpon e dai qe am va a rampigar-s fin là ! 

sul senter del bosc ram e foie,

fadigosa salida ma l’è bell insema a caminar.

dai cercom un prad per fermar-s,

Va jo el Sol tra un poo farà fosc,

saltom jo dal caval fin doman !

Basta un poo de legna del mont

un muciet l’è assee per una noit.

Tœts intoren a'l fœg a scaldar-s !

Basta un poo de legna del mont

un muciet l’è assee per una noit.

Tœts intoren a'l fœg a scaldar-s !

Share this page